Plàncton gelatinós : Meduses que piquen, apendiculàries amb xalets de luxe, barrilets filtradors i d’altres éssers extraordinaris
Potser un dels grups del plàncton més conegut, tot i que gairebé ningú sap que forma part del plàncton, és el de les meduses. Les meduses s’agrupen amb altres organismes per tal de formar el que anomenem plàncton gelatinós. En aquest calaix de sastre hi podem trobar cordats com les apendiculàries o salpes, alguns ous de peix, meduses i, fins i tot, alguna alga. Aquí, però, ens centrarem en aquells grups de metazous del zooplàncton que tenen la seva estructura corporal constituïda per alguna mena de gelatina. Els principals grups són les apendiculàries, els pirosomes, les salpes, els doliòlids, les meduses i els ctenòfors. Apendiculàries Les apendiculàries tenen una mida de pocs mil·límetres, i bàsicament tenen forma de capgròs de granota. Encara que semblen molt simples i poc evolucionats, aquests animalons del plàncton, igual que d’altres tunicats (salpes, doliòlids i pirosomes), són dels més propers a nosaltres evolutivament parlant (fora, és clar, de peixos i larves d’animals superiors). De fet, són cordats (tenen un notocordi o corda dorsal nerviosa) i amb una mica d’imaginació un els podria trobar certa ressemblança a les primeres fases d’un embrió. Però el més sorprenent d’aquestes criatures no són elles mateixes sinó la "caseta" on viuen. Uns quants cops al dia les apendiculàries es construeixen una casa gelatinosa que no és ni més ni menys que un aparell de filtració extremadament eficient, que permet fins i tot filtrar partícules de mil·lèsimes de mil·límetre. Les casetes acostumen a ser de menys d’un centímetre, i les apendiculàries que hi viuen dins, amb batecs rítmics de la cua, creen corrents d’aigua per atraure l’aliment (protists) i per nedar. Amb aquest sistema són capaces de filtrar uns quants litres d’aigua al dia. Salpes i doliòlids Tot i que són grups diferents, les salpes i els doliòlids comparteixen moltes característiques i els explicaré plegats. Ambdós són tunicats, com les apendiculàries, i filtradors. Tenen aspecte de barrilet més o menys allargat, i sovint se’ls pot confondre amb un tros de plàstic transparent. Les seves mides van dels pocs mil·límetres a alguns centímetres de llargada. Sovint els trobem sols, però poden formar colònies de metres d'extensió. Habiten a pràcticament tots els mars i oceans, però a l’Antàrtida, particularment les salpes, tenen un paper clau en l’ecosistema, consumint i empaquetant les algues que hi proliferen a la primavera. Tant és així que comparteixen rellevància amb el famós krill, fins al punt que es parla d’anys de salpes o d’anys de krill.
| Auteur principal: | |
|---|---|
| Format: | entrada de blog biblioteca |
| Publié: |
Fundació Enciclopèdia
2020-11-17
|
| Sujets: | Plàncton, Meduses, Tunicats, |
| Accès en ligne: | http://hdl.handle.net/10261/230341 |
| Tags: |
Ajouter un tag
Pas de tags, Soyez le premier à ajouter un tag!
|